Vista general de Bescaran. (Clica per veure la imatge més gran)
Situat a a 1.360 metres d'altitut Bescaran forma part, des de l'any 1970 del municipi de Valls de Valira. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre. És esmentat ja l'any 839. De l'antic monestir de Bescaran, desaparegut , es conserva un campanar romànic (del que ara parlarem) de tres pisos, amb finestrals dobles.
Pertangué al capitol  de la Seu d'Urgell.
Dins el terme, prop del limit amb els d'Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l'edat del bronze.
 
 
Dites de Bescaran que segur us agradaran
A Bescaran les bruixes hi fan la cova gran
A Bescaran, senyors i escanyarrucs
A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot

 
EL CAMPANAR SENSE ESGLÉSIA

Talment sembla com si un terratrèmol hagués separat el poble de Bescaran de la seva històrica seu parroquial quan hom arriba a aquesta petita localitat pirinenca i la veu allunyada del seu magnífic campanar romànic que fou, en altres temps, el símbol més visible de l’antic monestir de Sant Martí de Bescaran.
Aquesta torre-campanar construïda a cavall dels segles XI i XII és avui per avui el símbol més característic i ancestral de Bescaran, sense oblidar que al mateix terme es troba una cista dolmènica anomenada la “Cabana del Moro”, d’indubtable interès.
La torre o campanar romànic de Bescaran té una semblança amb els més que coneguts de Sant Climent o Santa Maria de Taüll, Erill la Vall o d’altres de la Vall de Boí, recenment declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
Aquí, però, ha desaparegut qualsevol vestigi d’església, de la qual encara hi havia rastres a principis de segle passat (s. XX), tal com podem 
El campanar sense església. (Clica per veure la imatge més gran)
contemplar afortunadament avui a la comarca de l’Alta Ribagorça. El campanar de Bescaran, malgrat tot, podem dir que ha estat de sort, ja que l’any 1985 un expert com Lluís Vidal Arderiu, malauradament ja desaparegut, va redactar un seguit de pautes a seguir a nivell de restauració les quals, unides a una subvenció de la Diputació de Lleida, han permés que l’edificació segueixi dempeus. Tal glòria no és mereixen els que un bon dia van decidir adossar al campanar l’actual cementiri de Bescaran. El mateix Vidal Arderiu parla en la memòria elaborada per la reconstrucció de “desafortunat cementiri que per les seves dimensions distorsiona la visió del campanar”.
L’accés al monument romànic per baix es fa a través d’un cami des d’on la visió del monument es veu dificultada enormement.
Malgrat tot hem d’agrair la seva reconstrucció a temps si ens atenem a les pròpies paraules de Lluís Vidal Arderiu quan l’any 1985 deia que “l’estat de la construcció és lamentable a causa de l’absolut abandó que ha sofert”. La torre-campanar romànica de Bescaran és de planta quadrada, de 4,40 X 4,40 metres i té una alçària igual al perímetre de la planta, seguint la pràctica que els documents indicaven per a les torres de les obres militars.
Fent una mica d’història cal dir que el nom de Bescaran és d’origen pre-romànic i que el seu nom ja figura en l’acte de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, document de reconeguda vàlua, l’any 839.
Al segle següent, l’any 914, l’antic monestir de Sant Martí de Bescaran fou unit al de Sant Serni de Tavèrnoles. Posteriorment l’església serví de parròquia, de la qual com hem dit, a principis del segle passat encara es conservaven algunes de les velles parets

 
Torna a la pàgina principal