|
|
|
El Rec dels Quatre Pobles. La història de la farinera de Montferrer s'agafa de la mà de la història de la Comunitat de Regants del Rec dels Quatre Pobles, que n'és la propietària. Agrupa pagesos, d'Anserall, Castellciutat, Montferrer i Adrall, vet aquí el perquè del seu nom. El 1811 es va obrir el rec, que agafava l'aigua del riu Valira a Cortingles, des d'on avançava pels quatre termes i vessava al Segre a Adrall. En l'actualitat, arriba fins a la Parròquia d'Hortò i és objecte de millores que l'adeqüen als avenços dels nostres temps. Però l'aigua d'aquesta conducció no sols regava els horts i els prats sinó que també accionava els mecanismes de l'antic molí fariner de la Trobada i, amb els anys, havia de fer girar la turbina de la farinera. |
| La història de la Farinera. Els inicis de la farinera es remunten a principis del segle XX, concretament al 1911, any en que fou construïda. Però no es va començar de zero, ja que es bastí damunt mateix de l'antic molí fariner de la Trobada, que datava del 1868. D'aquest molí també en deien les Tres Moles. Havent-hi com hi havia el molí vell i podent aprofitar el salt d'aigua que l'accionava, es va creure oportú de fer-hi reformes i bastir-hi la farinera. Encara avui, però, hi ha gent gran de Montferrer que l'anomena el molí. Arribada la dècada dels 60, les farineres d'abans van començar a perdre punts davant de les noves tecnologies de moldre cereals. L'economia de mercat exigia mecanitzacions que l'estructura de la farinera no admetia. A més, molts secans es van transformar en regadius i, entre una cosa i l'altra, el 1963 la farinera de la Trobada es va acabar tancant. L'edifici i el procés de moldre. L'edifici consta de planta baixa i tres pisos. Una escala interior separa la farinera en dues meitats. A l'esquerra, vist des de la porta principal, hi trobem els antics habitatges dels moliners. Al costat de la dreta hi ha les quatre plantes de la farinera pròpiament dita. Habitualment hi treballaven entre dos i quatre homes, depenent de la feina que hi hagués. No tenien un horari fix de treball, sinó que feien segons calia. La producció de farina, segó i trits comprenia tres fases: neteja, remull i trituració del cereal. Amb tot, el procés era força més complex. Els cereals i la farina pujaven i baixaven d'una planta a l'altra nombroses vegades. La maquinaria. Els trets més característics de la maquinària de la farinera són que funcionava amb energia hidràulica i que és tota de fusta, metall i roba. La fusta de les conduccions per on circulava el gra i la farina i la de les màquines és de Flandes i Melis. Un conjunt de politges de fusta i ferro, corretges de cuir i unes poques cadenes accionaven les 26 màquines principals que hi ha. Hi trobem un seguit de dipòsits i conductes que, tot i no ser màquines, mereixen la nostra atenció, tant per entendre bé el procés de la farina com pel bon estat en què es troben. |
|
|
| Tercera planta - Sala del planxista | * Planxista * Purgaders del segó i dels trits * Dipòsit del gra * Remull * Zig-zag * Màquina de l'aire |
| Segona planta - Sala del sesord | * Màquina de l'aire * Mescladora * Sesord * Límpies i dipòsit petit * Purgader dels trits * Purgader del segó |
| Primera planta - Sala de màquines | * Torn del segó * Dipòsit de la farina i dels trits * Quadre de llums i extintor * Carropedrer i triavecer |
| Planta baixa - Sala d'empac | * Tolva gran * Tolva petita * Politges i corretjam * Tubs empacadors de la farina i dels trits * Bàscula de la farina * Bàscula del gra * Mola * Parador * Turbina |
|
De dilluns a diumenge, de 10 a 13 hores Per a visites concertades Ajuntament de Montferrer-Castellbò Tel.: , Fax.: |
|
|
|
|
