 |
|
Banc de mesures del 1579. (Cliqueu per veure la imatge més gran). Foto d'Artur Carné.
|
|
|
En ple cor de la Seu dUrgell, fent gairebé cantonada entre el carrer Major i el de Capdevila (Cap de la Vila), shi troben dues mesures de gra, que sorprenen al visitant i no tant a lurgellenc, acostumat a veure-les, sense, potser, adonar-se del seu valor històric.
Les mesures més antigues porten la data, equivocada, de 1379. Algú, sembla que de manera ben intencionada, va donar un cop de piqueta a la pedra, canviant la segona xifra, un 5, per un 3, convençut del seu origen medieval. La data correcta, per tant, seria la de 1579.
El bloc de pedres treballades acull tres embuts metàl·lics que acaben amb unes portelles, des don es procedia a omplir els sacs de gra després de ser mesurat. Sembla que les mesures més antigues havien quedat insuficients per respondre la demanda |
i això va propiciar que lany 1840 sestablís, a uns metres, un nou banc de mesures, pràcticament idèntic al primer. En ambdós casos cada banc disposa de tres embuts de dimensions semblants. En les mesures de lany 1840 la primera cavitat té un volum de 18,30 litres, la segona de 9,20 litres i la tercera de 27,60 litres.
En el cas del banc més antic el primer embut acull 18,50 litres, el segon 9,20 i el tercer 20,30. No cal oblidar que tot i que estem parlant de litres, el sistema mètric decimal no fou propugnat a França fins lany 1791, per tal de normalitzar i unificar la gran varietat de mesures existents arreu. De fet, però, es va posar en pràctica molts anys més tard. Les mesures de la Seu responen bastant fidelment a les emprades a la resta dels Països Catalans. Així direm que la mesura per a grans és igual a ¼ de la quartera de Girona, o el que és el mateix: 1 quarta = 6 mesurons = 18,08 litres. Pel que fa a Lleida sutilitzava la mida de 3 quartans equivalents a 18,34 litres, tot i que modernament es parlava de 20 litres, que, curiosament, coincideix amb la mesura fruitera.
Les mesures de la Seu dUrgell són pràcticament úniques a Catalunya ja que sols es té constància de lexistència dun altre banc semblant a la localitat tarragonina de Montblanc. També al Principat dAndorra nhi ha un. Com molts altres serveis en aquella època, forn de pà o escorxador, el Bisbat dUrgell nera el propietari i el llogava en usdefruit a particulars perquè en fessin la vigilància i lexplotació. Una de les coses que més sorpren és el bon estat de conservació en que es troben. Això ha estat posible gracies a lacurada restauració de les parts metàl·liques que en va fer en el seu moment el ferrer Josep Estañol, malauradament ja desaparegut, i que tenia el seu taller prop de Sant Domènec. |
El senyor Estañol va demostrar abastament els seus coneixements del ferro forjat, restaurant els embuts metàl·lics i les portelles fa uns 15 anys enrera. Les portelles exteriors i el embuts no tenen cap indici de rovell, malgrat trobar-se completament a la intempèrie.
En Josep Estañol encara recordava que, quan era jove, els rucs i els sacs de gra anaven sovint a les mesures i com després les dones escombraven el terra a la recerca dels grans de blat o civada que havien caigut, per tal daprofitar-los.
Com veieu, tota una història de la nostra ciutat per la que passem pel costat moltes vegades sense, a cops, valorar-ho prou. Les mesures de la bladeria són, sense dubte, un secret a redescobrir per a molts de nosaltres. |
|
 |
|
Banc de mesures del 1840. (Cliqueu per veure la imatge més gran). Foto d'Artur Carné.
|
|
|
