Vista general d'Os de Civís. (Cliqueu per a veure la imatge més gran).
Os de Civís, o Aós, es troba situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d'Aós i al peu del pic d'Aós (2.406 m. alt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i termenal de les parròquies d'Aós i d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra. La Parròquia és consagrada a Sant Pere i té també un antic castell. Tot plegat el fa el centre de la Vall d'Aós, sector de la comarca del riu del mateix nom, aigua amunt del pont de Bixesarri, La qual, tot i que geogràficament és andorrana (l'única via de comunicació còmoda d'Aós és la carretera que, seguint el curs del riu, l'uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l'Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m. d'altitud). Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d'Aós, que estigué en activitat fins el s. XIX. 
Pertanyia al vescomtat de Castellbò. L'entrada al poble es fa per un carrer força ample amb comerços  a ambdós cantons i plens d'articles turístics i bons hostals. Les cases són fetes amb pedra i teulats de pissarra. Des del poble i per un camí empedrat i costerut arribarem a l'església romànica de Sant Pere i Santa Margarida, que antigament havia estat un castell. 
En un altre ordre de coses podem assegurar que la dependència d’Andorra és quasi total a excepció de la llum que és subministrada per la companyia urgellenca PEUSA, des de l’any 1982, després de les fortes riuades. Abans d’aixó el poble vivia a l'edat Mitjana.
En el seu moment en veure’s incomunicats, sense cap telèfon, els veïns del poble van decidir aplegar els seus esforços i constituir L’Associació d’Amics d’Aós de Civís, de la qual una part majoritària són barcelonins amants del poble i del seu entorn. Això ha permès la restauració de moltes cases del poble, alhora que ha servit també per fer pinya enfront de les administracions i aconseguir, si més no, alguna subvenció per restaurar l’església romànica d’Aós, consagrada a Sant Pere, com em dit, i que es trobava en un estat ruïnós fa uns anys enrera.
Suposem que provocat pel nerviosisme del primer moment de les riuades del 82, els habitants del poble van viure en aquells moments una situació tragicòmica.
Incomunicats com estaven, van veure com s’acostava un helicòpter de la Guàrdia Civil, que en comptes d’aterrar, va llençar un paperets en que es llegia “si necesitan algo telefoneen”... El poble no tenia telèfon!
Per altra banda, la recollida d’escombraries, la neteja de la carretera i d’altres serveis són proporcionats pel Comú de Sant Julià de Lòria.
Si be l’oblit administratiu ha estat clar i evident, l’empenta de l’Associació ha fet que el poble conservi tot l’encant d’un llogaret d’alta muntanya, amb les cases de pedra i uns fanals de forja, pagats de la butxaca dels veïns. A més a més l’esglèsia va veure restaurada la seva graciosa porxada, alhora que es va consolidar l’edifici. Tot això gràcies a un projecte de restauració que va encarregar l’Associació i a un parell de subvencions de la Generalitat.
L’església de Sant Pere tenia un mural pintat al fresc, d’origen gòtic, actualment al Museu Diocesà d’Urgell. El conjunt pictòric “El Sant Sopar”, de 188 x 263 cm. on predominen els tons grisencs.
Aquesta mostra, encara que ha perdut una bona part de la seva policromia, és interessant per la seva composició i harmonia, i pel conjunt d’atuells de l’època que li donen un encant especial.
“El Sant Sopar”, mural pintat al fresc, d’origen gòtic, que actualment hom el pot veure al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
L’església d’Aós, d’un romànic senzill, presideix des de dalt del turó tot el poble. 
També Os de Civís va ser protagonista d’un fet curiós a mitjans de la dècada del vuitanta. El poble disposava d’un casino, il·legal, que els mossos d’esquadra van desarticular traient les taules de joc amb helicòpters, davant la impossibilitat d’actuar a través del territori andorrà.


Torna a la pàgina principal