|
|
|
En primer lloc cal dir que el nom de "Ball Cerdà, prové de Cerdanya. En quant al seu origen, si més no com es balla actualment, podem datar-lo, com altres balls d'igual cadència i punteig (ball pla), al segle XVII. Si analitzem, però, les seves seqüències, s´hi adivina una transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar. La importància que li podem atribuir és que s'ha mantingut al llarg del temps quasi sense grans alteracions. Com una dansa oberta, els més grans han estat mestres dels més joves. Només petites variacions han afectat la vestimenta de la qual us en parlarem més endavant. Cal destacar que la Seu no concep la seva Festa Major sense el Ball Cerdà, de manera que, sense adonar-nos, s'ha convertit en el ball oficial de la ciutat. Hem de recordar també que es ballava, fins abans de la guerra Civil "1936-1939" per Carnestoltes. Tenia, però, un aire més seriós per la intervenció del "caçador", un grotesc personatge que atreia l'atenció del públic, vestit amb pantalons curts, jaqueta de pana, leguis i espardenyes viguetanes. La gràcia d'aquest maligne home era la de sorprendre als distrets de la plaça mentre miraven al ball. Amb una canya els tocava per darrera i en girar-se els enfarinava, la qual cosa feia riure, sobretot, als que estaven protegits per l'alçada dels balcons. Això que expliquem es feia el diumenge de Carnaval. El dimarts es ballava amb el |
| vestit de lluir (el primer dia es duia el vestit de pagesa) amb mantó de Manila i un clavell al pit. D'aquesta vestimenta se'n deia de "majorales". De sempre s'ha ballat a la plaça del mercat, o Patalín, a les 12 del migdia. Els balcons (com hom pot veure a la foto de l'esquerra) s'omplien de gom a gom i quasi ens atrevim a dir que les grans balconades dels pisos principals de les cases eren construïts per rebre a la gent que s'hi aplegava. També va ser costum llençar caramels, ametlles i xavalla als balladors. El risc que això comportava per a la integritat d'aquests n'ha fet perdre el costum. |
|
|
| Del Ball Cerdà es coneixen set versions coreogràfiques i nou de musicals, sense diferencies notables; en totes es manté l'estructura mesurada i senynorivola del de la Seu. A alguns llocs, com el Berguedà, l'utilitzen com a ball de diumenge i repeteixen la música mols més accelerada, anomenada "rebaut", per tal d'animar l'ambient i fer que el ball sigui més difícil de seguir. Pel que fa a la música, cal dir, que la actual versió de la Seu és obra del malauradament desaparegut Josep Maria Pampliega. Pocs urgellencs no tenen a casa seva una fotografia dels seus avantpassats ballant el Ball Cerdà. Com aquesta (encara que asseguts) que podem veure (extreta d'un opuscle de la Festa Major del 2001) i el que segur trobareu, algún conegut... o un parent. |
|
|
|
 |
Així és, l'any 1971 només ballen els més menuts. L'alcalde, aleshores, Josep maria Llangort, llença un S.O.S., angoixat. S'havia de salvar el Ball Cerdà a totes passades. La idea fou recollida feliçment per Roman Peguera i la seva dona Maria Rosa, de l'Hotel Andria. Ambdós, amb l'ajuda de l'esbart dansaire local, aconseguiren que l'any següent retornes el Ball Cerdà a la Vila de la Seu... que fou sonada. Entre les anècdotes cal dir que els botiguers hi aportaren diners, i que la cloenda tingué lloc al recuperat cafè Orient. L'any vinent fou el claustre del convent de la Sagrada Família.... i, per sort... la tradició segueix... si més no pel que fa a la ballada obligada de Festa Major. Avui per avui el Ball Cerdà està plenament recuperat i, pel que es veu els seus mantenidors: Aril, Carrillo, Galabert, Martí Clotet... vetllen no només per la puresa dels moviments, sinó també perquè no es malmeti la manera de vestir. No podem oblidar el grup de petits dansaires, el quals, després d'heroics assajos per part de Dolors Carrillo i de Lourdes Moliné han arribat a un grau de perfecció ben notable. Ens deixem molts noms pel camí... seria inesgotable la llista. Menció a part mereix la nostra benvolguda Elvira Farràs (Elvireta), sense la qual, ara per ara, el Ball Cerdà o no existiria, o no seria el que és. |
|
|
|
|
|
