|
|
|
El Museu Diocesà de la Seu d'Urgell esta situat a en la antiga Casa del Deganat adherida al Claustre de la Catedral de Santa Maria d'Urgell. Una part del Museu la forma l' antiga església de la Pietat i part del temple de Sant Miquel. La data de la fundació de aquest Museu es sobre l'any 1956, quan un grup de ciutadans sol·licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar amb el "Tresor de la Catedral", una exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col·lecció d'imatges i altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble. La iniciativa fou acollida amb tota mena de |
|
facilitats, i durant la Setmana Santa del 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. A ral de l'èxit de públic assolit va sorgir la idea espontània d'un museu permanent. La seva creació la podem datar, doncs, el dia 7 d'agost de 1957, quan el bisbe Dr. Iglesias decretava la constitució oficial del "Museu Diocesà d'Urgell". L'emplaçament original fou l'església de Sant Miquel i després s'acondiciona la església de la Pietat. Actualment el Museu consta de varies sales de visita repartides en tres pisos i una cripta, així com sales annexes per exposicions temporals d'art i sales per exhibicions multimèdia. El museu aplega pintures, escultures i orfebreria provinents de les parròquies de la diòcesi i del tresor de la catedral. En tot plegat hi te molt a veure el despoblament que patia el Pirineu aleshores, quedant la majoria de poblets pràcticament deshabitats i, conseqüentment, innombrables materials artístics es trobaven el perill de pèrdua o degradació. |
| En el termini d'uns cinc anys ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment els fons global del Museu. De fet constitueix una riquíssima col·lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII. Com hom sap la riquesa artística del Pirineu és enorme. Malgrat tot cal destacar el Beatus de Lièbana, un còdex miniaturat del segle X i que va ser objecte d'un robatori el dia 29 de setembre de 1.996 del Museu Diocesà d'Urgell. Afortunadament fou recuperat, gràcies a la tasca investigadora del cos de la Guardia Civil, quasi íntegre (sols hi manca un full) el dia 21 de gener de 1.997. Una de les seves pàgines la podeu veure més amunt. Ara al Museu només s'hi pot contemplar una reproducció exacta de l'esmentat còdex. |
|
| A part del Beatus de Lièbana, s'hi conserven també importants manuscrits i altres relíquies de diferents èpoques (romànic, gòtic, renaixentista, barroc), a partir del segle XI i fins al XIX, així com pintura mural i sobre taula, escultures, orfebreria, teixits i ornaments. Tot plegat distribuït acuradament en nombroses sales. Un magnífic llegat d'obligada visita, a més des del museu podem contemplar una magnífica panoràmica del claustre, com be sabeu totalment restaurat. L'actual disseny del museu es obra de l'arquitecte Lluís Maria Vidal i Arderiu -malauradament ja desaparegut-. |
|
|
