Vista general d'Estamariu. (Cliqueu per a veure la imatge més gran).
El terme municipal d’Estamariu, situat al nord-est de la comarca, s’estén des de la riba dreta del Segre fins a les serres d’Arcavell i de Benat i des de gairebé el barranc de l’Óssa, a ponent, fins al roc del Beneïdor, on llinda amb el terme de Pont de Bar. Travessen el terme el riu de Bescaran i els torrents d’Estamariu i de les Carboneres o del Solà. Tot el terme està orientat a migdia, amb unes magnífiques vistes de la Serra del Cadí.
La vila d’Estamariu apareix documentada des del segle IX. El terme va pertànyer al vescomtat de Castellbò, dins el quarter i la batllia de Castellciutat.
A Estamariu s’hi arriba per una carretera que puja des de la N-260 (Eix Pirinenc) a l’alçada de l’àrea de descans situada prop de la cruïlla d’Alàs. Aquesta via continua després fins a Bescaran.
L’activitat ramadera, amb més de 300 caps de bestiar boví seleccionats, constitueix la base econòmica del municipi. Hi predomina el bestiar boví, gairebé tot destinat a la producció lletera. Els terrenys de cultiu són, també majoritàriament, prats de pastura. Dins del terme s’ha instal·lat una planta d’envasament d’aigua natural. L’obertura, aquests últims anys, d’un establiment hoteler i de restauració i, d’altra banda, la rehabilitació d’algunes cases com a segona residència han activitat el sector turístic.
La població, força estabilitzada els últims anys, es concentra tota en un sol nucli.
Com hem dit abans, el lloc havia pertangut al vescomtat de Castellbò i encara podem veure les restes d'una antiga fortificació coneguda per torre dels comtes de Foix. 
Dins el terme hi havia les masies de la Quera Nova, al lloc de l'actual hostal de la Quera, i de la Quera Vella, al lloc de l'antic monestir de Pinsent.

 
Romànic. Als afores del poble, vora la carretera que s’enfila cap a Bescaran, trobarem l’església romànica de Sant Vicenç, un interessantíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte fa molts anys i, posteriorment, es va esfondrar la coberta, que ha estat reconstruïda al 1999. Dins del terme hi ha també les restes de l’antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l’església del qual fou construïda sota una balma.

La ruta. Us proposem una petita ruta per fer a peu des de la Quera Nova fins a les ruïnes de l’antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent. El camí, que surt vora la carretera N-260 davant mateix del restaurant La Quera, és dret i, per tant, cal fer-lo a poc a poc. L’esforç es veu compensat pel paisatge que es contempla de la vall del Segre i de la serralada del Cadí.

Els embotits. Un dels millors records que us podeu endur d’Estamariu són els seus embotits. Elaborats artesanament amb carn de porcs criats al mateix municipi, n’hi ha de tota mena. Assaborireu, amb seguretat, un producte artesanal i de qualitat.
 
Porxo d'entrada al recinte funerari de l'església romànica de Sant Vicenç, documentada ja l'any 1037, que trobareu tot surtin del poble, en direcció a Bescaran. (Cliqueu per a veure la imatge més gran). 

 
LES DADES * FESTES  MAJORS
Extensió 21,39 km2 Estamariu 2n diumenge d'octubre
Població 135 habitants CÀMPING *
Ajuntament Tel. La Quera Tel.
Bombers 085 (Recomanat) * *

 
Torna a la pàgina principal

 
Dades extretes de l'opuscle "Els colors del Pirineu" editat pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell