|
|
|
Pràcticament al límit fronterer que separa els termes de les poblacions d’Alàs, Cerc i la Seu d’Urgell, en el indret anomenat com el “Tossal”, es troba una singular ermita, edificació relativament moderna, i que és per la seva situació una excel·lent talaia que s’aixeca damunt la plana de la capital i rodalies. Precisament per això es divisa des de qualsevol indret dels termes esmentats alhora que sorprèn al viatger amb la seva blancor i forma arquitectònica que fa que molts identifiquin en la llunyania aquesta construcció com un observatori meteorològic. La història que acompanya l’ermita de Sant Antoni del Tossal, com se la coneix, consagrada a Sant Antoni de Pàdua, patró del gremi dels constructors, és també força curiosa i interessant. Els vilatans de les rodalies i els estudiosos dels temps passats expliquen que Antoni Sacases, un antic veí de la zona, autèntic mecenes de l’obra, es va casar amb una bella jove i que les enveges per la formositat de la dama no van trigar a aparèixer. El xicot, que com expliquen uns familiars llunyans no sabia ni llegir ni escriure, va aprendre de lletra tot fent el servei militar i va arribar a ser fins i tot diputat. Les circumstàncies el van dur, com a molts altres, a viatjar cap a les Amèriques, on diuen va fer |
| fortuna. En un viatge de tornada cap a Catalunya, força complicat, en el qual una tempesta va posar en seriós perill la seva vida, l’home ja es pensava allò pitjor. S’encomanà com a darrer remei a Sant Antoni al que va prometre que si se'n sortia d’aquella construiria una ermita consagrada al Sant del que ell mateix en duia el nom. Tot indica que Sant Antoni va escoltar els seus desitjos fent-lo arribar sa i estalvi de nou a l’Alt Urgell i, és clar, havia de complir llavors la seva promesa. De fet no va tenir temps de veure l’obra acabada i va deixar el llegat, l’encàrrec i la responsabilitat de construir la capella en mans d’un tal doctor Dou i del farmacèutic de la Seu, López Riberaigua, els quals van acomplir els desitjos d’Antoni Sacases. La bonhomia d’aquest urgellenc no només és recordada per aquesta insòlita construcció, sinó que tenia també detalls més senzills per els seus veïns. Així la gent explica que a la tornada dels seus viatges tenia el costum de dur joguines per a la mainada d’Alàs fet que, com és lògic, posava d’allò més contents a la canalla. Ara, una làpida a l’església de Sant Antoni del Tossal recorda el nom d’aquest home, les restes del qual reposen des de fa més de 70 anys en un panteó del cementiri d’Alàs. La capella, que va ser acabada cap a finals dels anys 20, és una construcció moderna que consta d’una sola nau, amb un cor i un altar que és presidit per una figura de Sant Antoni de Pàdua. L’edifici s’acaba per la seva part alta en forma de cúpula amb una creu. Tot l’altar major és recobert d’un acurat mosaic de pedra petita. Com hem dit abans, la panoràmica que es divisa des del Tossal és magnífica a causa de la seva privilegiada situació. L’ermita, que actualment és centre de devoció de molts urgellencs i sobretot dels veïns de les localitats més properes com Alàs i Cerc, va necessitar fa uns 23 anys una restauració en el seu teulat, protegint-lo amb materials impermeables. Malgrat que no s’hi fa missa cada diumenge són molts els urgellencs que trien l’ermita del Tossal per casar-s’hi, fer la primera comunió o bé el bateig del petit, per tant és normal trobar-se aquesta contrada força animada. |
|
|
