El Museu. El museu de les Trementinaires, ubicat a Tuixén, forma part de la Ruta dels oficis d'ahir i ha estat promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell. És obert al públic des del mes de desembre de 1998. La visita a aquest museu ens permetrà conèixer qui eren les trementinaires, quines herbes i remeis comercialitzaven i com organitzaven les seves rutes, sempre a peu, des de Tuixén fins a les terres planes de l'interior i el litoral de Catalunya.
 |
|
|
Si voleu veure la imatge més gran cliqueu damunt (Dibuix d'Oriol Garcia i Quera)
|
|
|
Les Trementinaires. L'ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls cap a zones més riques. I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".
La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici.
El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys. L'últim viatge el va fer la Sofia d'Ossera, l'any 1982.
Marxaven un o dos cops l'any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d'any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni |
freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.
La trementina. El procés originari d'elaboració de la trementina parteix de l'extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada estava llesta per utilitzar. El seu aspecte quan és freda és sòlid, cristal·lí i brunenc.
Lús que se'n coneix, però, de les trementinaires és el d'una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega grega- i a les farmàcies -l'essència de trementina-.
Cada trementinaire fabricava així la seva pròpia trementina, i se'n podien trobar de diferents textures, colors i fluïdeses.
L'ús més freqüent que es dóna a la trementina és en forma de pegat sobre la zona afectada. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'aranya o d'escurçó, per a les úlceres i grans infectats.
|
