|
|
El terme municipal de la Vansa i Fórnols s'estén des del carener occidental de la serra del Cadí fins als contraforts de la serra del Port del Compte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori és drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a més del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Molí de Fórnols. Es pot arribar a la vall de la Vansa des de la Seu i des de Solsona per carreteres asfaltades. També des de Berga per Gósol i Josa del Cadí i des d'Organyà per Montan de Tost fins a Sorribes, amb trams de pista de muntanya. Durant l'època medieval, la Vansa va pertànyer al comtat d'Urgell i als Pinós i després va passar al capítol de la catedral |
| d'Urgell, excepte l'antic terme d'Adraén, que era del vescomtat de Castellbò. L'agricultura i la ramaderia havien constituït la principal activitat econòmica del municipi. Encara es mantenen alguns conreus tradicionals, com el de patates, i hi ha petites explotacions de bestiar boví i alguns ramats d'ovelles. Últimament es comencen a introduir els cultius biològics i d'herbes medicinals i aromàtiques, amb uns pocs allotjaments rurals. Al terme hi trobem els pobles de Sorribes (cap del municipi), Adraén, la Barceloneta, Cornellana, Fórnols, Ossera, Padrinàs, Sant Pere i Sisquer. |
El romànic. El monument romànic més interessant del municipi és l'església de Sant Julià dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauració. També són d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa (a la vostra dreta), Sant Vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana. |
|
| Sant Pere de la Vansa. A dalt a la vostra dreta. L'església de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una época més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII. |
 |
Sant Julià del Garrics. A la vostra esquerra. La vall de la Vansa (Labancia) és esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell i l'advocació a Sant Julià del Garrics, en aquesta contrada, és documentada des de l'any 1031. L'església, situada en un indret despoblat al costat del riu Bona, és un edifici d'una nau, una part de la qual està coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. L'absis, de planta semicircular, és ornamentat amb arcuacions llombardes, la mateixa decoració que apareix a la façana sud. La porta d'entrada, situada al mur de ponent, es clou amb un arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestres de doble esqueixada, una a l'absis i les altres dues, paredades, al mur de migdia. |
| LES DADES | * | FESTES | MAJORS | |
| Extensió | 79,51 km2 | Adraén | 2n diumenge de novembre | |
| Població | 127 habitants | Cornellana | Últim diumenge de juny | |
| Ajuntament | Tel. | Fórnols | 3r diumenge de novembre | |
| Bombers | Els Garrics | 1r diumenge de setembre | ||
| CAMPINGS | * | Ossera | 3r diumenge de juny | |
| El Moli de Fórnols | Tel. | Sisquer | 2n diumenge d'agost | |
| CASES DE | COLÒNIES | Sorribes | 1r diumenge d'agost | |
| Cornellana | Tel. | APLECS | * | |
| RESTAURANT | * | St. Salvador | Diumenge més proper al 5 d'agost | |
| El Moli de Fórnols | Tel. | St. Marc | 1r diumenge de maig |
