| Què eren els dinosaures? |
La paraula dinosaure és composada pels vocables grecs "deinos" i "sauros", que vol dir llangardaixos terribles. En principi, amb el mot dinosaure s'encabien tot un seguit de rèptils terrestres de gran mida amb unes característiques esquelètiques determinades que visqueren durant tota l'era Mesozoica o Secundària, era que començà fa uns 230 milions d'anys i finalitzà fa uns 65 milions d'anys.
No obstant, no tots els dinosaures eren bèsties amb cossos gegantins, sinó que també hi havia de ben petits, amb llargàries de no més uns 70 cm. Existien formes herbívores i carnívores, les primeres generalment caminaven a quatre potes, mentre que les segones, totes eren bípedes, és a dir, que es traslladaven amb les dues potes del darrere, molt més desenvolupades.
|
| Dinosaures herbívors |
| Els dinosaures menjadors de vegetals, no tenien dents punxents, de vegades molt poques, com és el cas del grup dels sauròpodes, animals de llargs coll i cua Les dents els hi apareixien al davant de la boca, mentre que d'altres grups, eren nombroses i repartides gairebé a partir de la meitat dels maxil·lars i mandíbules. En el grup dels hadrosaures podien comptar-se fins a 1.200 petites dents en tota la boca. La majoria foren de caminar quadrúpede, si bé hi havia que podien desplaçar-se amb les dues de darrere, més grans com per exemple, els iguanodòntids i hadrosàurides. |
| Dinosaures carnívors |
 |
|
Eren animals amb el cap gran, en proporció al cos, de forma triangular des dels nassos fins el clatell. La boca era guarnida amb dents agudes i corbades cap a la gola, amb els costats serrats. Tenien un coll curt molt robust i el cos rabassut; les potes davanteres curtes i amb urpes als dits mentre que les posteriors eren molt més grans amb les que caminaven. La cua era tan llarga com la resta del cos i els hi servia de contrapès ja que el centre de gravetat de l'animal es situava al coxal. |
|
| A on van viure els dinosaures? |
| Els dinosaures van conquerir pràcticament totes les terres del planeta. La seva expansió fou afavorida pel fet que durant molts milions d'anys, els continents formaven un únic bloc anomenat Pangea que en el decurs de milions d'anys s'ha anat fragmentant fins a dibuixar la geografia actual. |
| Quan varen viure els dinosaures? |
| Els dinosaures van aparèixer durant el període Triàsic, el primer de l'era Mesozoica, ara fa uns 230 milions d'anys i la seva desaparició es xifra en uns 65 milions d'anys enrere, al final del període Cretaci. El total de la seva existència al planeta suma doncs, uns 165 milions d'anys, tot un record. La història de l'home "solament" compta amb uns 3 milions d'anys, per lo que, en comparació, els dinosaures foren un gran èxit de persistència. |
|
 |
Durant aquests 165 milions d'anys, existiren una gran diversitat de formes, algunes, com ja hem dit, de molt petita mida, mentre que d'altres abastaven fins uns 40 metres de longitud.
|
| Com sabem de la seva existència? |
| Res haguéssim sabut dels dinosaures -ni d'altres criatures-, de no haver estat pels fòssils. Aquests són, doncs, els únics testimonis que ens parlen d'aquestes bèsties. Les seves despulles petrificades consisteixen generalment en ossos, però també ens han arribat les seves petjades, niuades i excrements, amb prou abundància per constituir una nova disciplina d'estudi anomenada dinosaurología. De vegades el jaciment on reposen les restes dels dinosaures guarden altres dades de gran valor científic, com per exemple, el haver-se conservat acumuls de pedres en la zona on era el ventre, que com un pedrer, els ajudaven a pair, o vestigis preservats d'aliments que ens permeten conèixer part dels seus hàbits. |
| Com s'extingiren? |
| Segons les darreres teories, la col·lisió d'un o varis meteorits amb la Terra fa uns 65 milions d'anys, provocà l'inici de la seva extinció. La força de l'impacte d'un bòlid extraterrestre d'uns 10 quilòmetres de diàmetre al mar, provocaria una ejecció de material i vapor a l'atmosfera de grandíssimes proporcions amb un augment altíssim de les temperatures que donaria lloc a extensos incendis amb força emissió de fums, pluges àcides i cendres que enfosquirien la llum solar. A més, gegantines tsunamis desfarien les costes endinsant-se varis quilòmetres en els continents. La cadena tròfica marina restà tremendament minvada, provocant un desequilibri biològic veritablement important. Es calcula que un 60-65% de les espècies vivents, s'extingiren en la Terra. Els dinosaures foren les |
|
|
|
Foto d'en Joan Escuer. (Cliqueu per veure la imatge més gran)
|
|
víctimes, encara que no van desaparèixer tots per l'impacte, sinó per les seves conseqüències que duraren anys.
|
| Tenen descendents els dinosaures? |
En el últims anys, els estudis sobre dinosaures i les aus més primitives, indiquen una estreta relació, que cada cop es veu reafirmada per la troballa de nous vestigis. El fòssil d'ocell més antic conegut és l'anomenat Archaeopteryx, descobert en pedreres alemanyes des de fa més d'un segle. Es tracta d'un esquelet d'un dinosaure emplomallat. Recentment, s'han recuperat d'un jaciment xinès, uns fòssils de petits dinosaures amb plomes als braços però de curta mida que no els hi servien per a volar. D'altres característiques dels ossos fan veure la seva procedència d'un tipus de dinosaure. A Espanya tenim dos jaciments molt importants dels que han sorgit despulles d'aus que indiquen el parentiu au-dinosaure: a Coca, amb una antiguitat de 115 milions d'anys i a Lleida, al Montsec, amb 125 milions d'anys.
Els ocells d'avui dia, són doncs parents molt evolucionats d'aquelles formidables bèsties.
|
| Quants dinosaures varen viure al planeta? |
|
|
Els fòssils fins avui recollits a tot el món, no són sinó, una molt pobre mostra del nombre de dinosaures que varen habitar el planeta. Fins ara s'han catalogat uns 920 gèneres que representen prop d'unes 1.500 espècies, si bé cada any se'n troben de nous. Aquestes xifres no són representatives ja que, si dividim les espècies esmentades pels 165 milions d'anys que varen viure, proporciona unes 10 espècies per milió d'anys, cosa que a totes llums, resulta irrellevant, doncs ben segur que en devien existir moltes més. Cal assenyalar que no tots els éssers morts poden arribar a fossilitzar. El procés de fossilització és molt selectiu i es precisa una sèrie de condicions força estrictes per poder preservar-se. Sense cap dubte, foren milions els dinosaures que poblaren el planeta. |
|
| Què és la fossilització? |
| És el procés pel qual, la resta d'un organisme, impressió o vestigi, arriba a preservar-se fins a nosaltres. Aquest procés, en termes generals, s'inicia quan l'animal o planta mor i té, tot seguit, la possibilitat de quedar enterrat pels sediments. Igual pel que fa a les petjades, empremtes o altres despulles. Aquest enterrament pot donar-se en els fons de llacs, pantans i mars on les criatures varen viure. Després de sepultat, el cadàver pateix el procés de descomposició. No obstant, per la seva consistència, els ossos i parts dures poden resistir per més temps aquest atac destructiu. Les aigües que es filtren pels sediments on és enterrada la despulla, aporten minerals que van omplint els porus, forats i cavitats dels ossos, petrificant-los (permineralització). Tancats en aquesta tomba, els restes romanen i formen part de les roques, conservant-se indefinidament fins que alguns processos geològics com l'erosió, els posa de nou a l'intempèrie començant així la seva destrucció de no ser recollits pel paleontòleg. Molts fòssils han desaparegut per aquests processos ben abans que aparegués l'home sobre la terra. |
| L'home primitiu va viure amb els dinosaures? |
| No, mai. Com ja hem dit abans, l'aparició de l'home es remunta a uns tres milions d'anys. En canvi els dinosaures varen desaparèixer de la Terra fa seixanta-cinc milions d'anys. Per tan no van coincidir en cap moment. |
|
|
|
| Llocs de la província de Lleida on varen viure els dinosaures |
| Els jaciments de la província de Lleida on s'han trobat despulles de dinosaures, provenen de sediments de fa uns 70-85 milions d'anys i abasten les contrades d'Isona, Basturs, Orcau, Sant Romà d'Abella, Millà, la Mata del Viudà, Fontllonga, Figuerola de Meià, la Massana, Vallderiet, Coll de Nargó, etc. Aquests indrets han aportat fragments d'ossos, petjades, niuades i ous de dinosaures herbívors de quatre potes amb un llarg coll i cua (titanosàurids) i de carnívors (dromeosàurids, megalosàurids), així com també de bec d'ànec (hadrosaures). |
| Quins dinosaures vivien a la província de Lleida? |
| Fins el moment, els fòssils de dinosaures exhumats a la província de Lleida no són molt abundosos i mai s'ha recuperat un esquelet sencer. No obstant, aquests testimonis ens parlen de dinosaures quadrúpedes tal i com el gènere Hypselosaurus i vèrtebres aïllades que pertanyen a titanosaures reconeguts en Isona i Fontllonga. Foren, com els sauròpodes, animals de llarg coll, cap petit, cua allargassada, potes i cos elefantí. Altres fòssils ens indiquen la presència d'hadrosaures, dinosaures amb la forma de bec d'ànec, herbívors com els titanosaures, però que, si bé podien caminar a quatre potes també ho feien amb les dos posteriors, ja que les davanteres eren més petites. Pararhadodon i Orthomerus són gèneres d'hadrosaures descoberts en les terres d'Isona i Tremp. Les contrades de Millà, han aportat fèmurs fragmentats d'aquestes criatures. Pel que fa els carnívors, poques són les despulles recuperades, encara que varies dents petites i més o menys completes fan referència a dromeosaures, depredadors de no més de tres metres que recorden als Velociraptor i Deinonychus. Tanmateix, algunes escadusseres restes han estat atribuïdes a megalosàurids, bèsties molt més grans amb un disseny semblant a Allosaurus del Juràssic. Amb l'exhumació de dents d'ankylosaures a més d'altres fragments i vertebres, en la zona de Fontllonga, es completa l'inventari dels dinosaures a Lleida. |
| Què ens diuen les petjades? |
Les petjades fossilitzades (dinoicnites) són testimonis fets en vida de l'animal. Ens permeten calcular algunes mesures tal i com la seva alçada fins el coxal així com la possible velocitat de la marxa.
Les petjades de la Massana (Camarassa-Fontllonga) són rodones amb diàmetres que oscil·len entre els 25 fins els 60 cm., cosa que ens dibuixa una alçada dels ossos de la pota posterior des d'1 metre fins a 2,40 m. En aquells moments, el terra era força humit, tal i com les platges d'un llac, que produí un fang
|
|
Foto d'en Joan Escuer. (Cliqueu per veure la imatge més gran)
|
|
|
tou que fou trepitjat per aquells grans animals. Segons la plasticitat del fang, la potada pot quedar més o menys ben impresa en el llot, la qual cosa permet la conservació de detalls importants dels peus, com per exemple, els dits o ungles. No obstant, tot i que les condicions del moment hagin estat bones, és possible que les empremtes es facin malbé abans d'arribar a fossilitzar així com la seva destrucció durant aquest procés. L'enorme pressió exercida sobre el terra pel pas dels dinosaures, no solament pertorbà la superfície fangosa, sinó que afectà capes més profundes.
Les dinoicnites de la Massana no guarden cap detall de dits i urpes i són atribuïdes a dinosaures quadrúpedes herbívors amb un coll llarg i una cua també llarga, possiblement del grup dels
|
titanosàurids, dels que van viure a Europa en aquells dies. Les seves dents eren petites en forma d'estaquetes que s'implantaven davant la boca i no per la resta dels maxil·lars. Es suposa que els dinosaures que produïren les petjades a la Massana, eren pasturant herba, ja que els estudis realitzats no han descobert cap pista de pas sinó que es veuen empremtes trepitjades.
En terrenys d'Isona i la Vall d'Àger, existeixen petjades amb la marca de tres dits que podrien pertànyer a hadrosaures per la presència d'ossos relacionats amb aquests animals. L'edat de les dinoicnites és d'uns 70 milions d'anys. La ciència que estudia els rastres, petjades i pistes és l'Icnología.
|
| Com era la província de Lleida fa uns 70-85 milions d'anys? |
| Existia una costa des de les contrades d'Isona i la muntanya de Sant Corneli fins els voltants de Balaguer. A l'oest s'estenia el mar obert, Isona i Tremp eren sota les aigües i en unes platges prop de Basturs i també de Coll de Nargó, han estat trobades milers de closques d'ous entre les sorres vermellenques i grises, que els dinosaures varen dipositar per incubar-los. Totes aquestes terres gaudien d'un clima tropical amb zones de manglars, palmeres i falgueres per on visquien dinosaures, cocodrils i tortugues. Ni els Pirineus ni el Montsec no eren presents i tota la zona era solcada per rius i pantans. |
|
Text i documentació d'Antoni Lacasa
|
|
